Viatge fotogràfic per la novel·la. 2a part

8. La platja de Vilanova

L’aire de la platja encara fa olor de brea calenta, d’estopa de calafatar, de pintura nova, de boles d’algues seques, de petroli dels llums, de butzes de peix i pasta de pescar, i els gats també continuen badallant i llepant-se els bigotis com a l’estiu...

9. El bot de l'Eusebi

El bot de l’Eusebi és a la raconada, surant sobre una sopa espessa de petroli, butzes de peixots, fustes de caixes i restes de caps esfilagarsats, però jo el veig com una cigonya blanca amb les potes dels rems penjant...

10. El pou del centre del claustre

L’Horacio ha escollit l’escenari perfecte per la seva obra de teatre. Està tot sol assegut al brocal del pou del jardí del claustre, el centre geomètric exacte del rectangle del col•legi. Els companys se’l miren des de les finestres com si fos un estrany animal engabiat entre aquestes quatre parets de pedra...

11. El gall, el pare, el noble i la diligència

El Gall baixa del pescant de la diligència i me’n deixa les regnes perquè dugui el Noble a l’estable. Sovint queden una bona estona xerrant tots dos, i després el Gall ja sap si el Noble està cansat, malalt, espantat, content o preocupat. La gent del barri no pot entendre que ell parli amb tots els cavalls... 

12. La Veracreu amb el gall i el llençol

Trec el cap per sobre els vestits foscos, els collarets de perles i els escots de Semana Santa piadosament coberts de medalles. El pare lluita amb la Veracreu al carrer. No hi ha ningú capaç de dominar aquesta creu de fusta, amb el gall, l’escala, les llances i sobretot aquest llençol blanc a sobre quan bufa el terral. Me’n vaig a l’habitació per no veure rés. La porta de la cambra de la Maria es oberta i ella asseguda al llit.

     - ¿Todavia te gusto?

     -Claro.

S’aixeca sense mirar-me i es treu la combinació per sobre del cap, després es descorda els sostenidors i deixa relliscar la ma per l’escapulari emportant-se’ls cap avall per mostrar-me els seus pits nus.

     -Puedes tocarlos si quieres. Eres ya un hombre. Però no los aprietes demasiado. Y luego vete a la cama y no hagas cochinadas que estamos en Semana Santa. 

13. Dones penitents

Les primeres dones penitents desfilen amb el vel al cap i dos ciris a les mans, a cada banda dels encaputxats que porten els trofeus de la passió de Jesucrist, alguns assenyalen una calavera amb el dit per a recordar-nos la nostra mort.

14. El Vauxhall

Ara tot desfila davant meu com un somni: el Vauxhall negre, brillant, amb el seu musell llarguíssim  rematat amb dos fanals niquelats, la roda de recanvi sobre el parafangs encerclada per una cinta d’argent, els seients amb olor de pell nova, el tablier de fusta ple de rellotges, el sostre de vellut que em queda a un pam del cap. Sortim del poble deixant les muralles enrere i enfilem la recta de plataners. El vent em colpeja la cara com una bufetada, em a plorar els ulls, m’aixeca els cabells i em fa mal a la ferida. La carretera es fa petita davant de les dues fletxes argentades del motor i les espigues dels camps es converteixen en una petita muralla daurada. Els ulls del pare riuen al mirall com si em volguessin transmetre el seu entusiasme. Com si tots dos fugíssim d’un lloc on potser no hauria d’haver anat mai. La muntanya del cardenal s’apropa a nosaltres com un immens vaixell obscur que navega sobre el mar de sembrats.