La veu dels crítics

La Muntanya del Cardenal és una sorpresa, una de les millors primeres novel•les d’autor que he llegit mai. Llegint-la he sentit fins i tot, perquè no dir-ho, una sana enveja del seu autor. Ho te una mica tot: acció, reflexió, ironia a cabassos, tendresa i fins i tot suspens. Una prosa poètica formidable, un català àgil i directe perfectament adaptat a la narració. Resulta sorprenent veure en un autor que s’estrena una estructura narrativa  que es manté sense cap defalliment fins el final.
Joan Rendé Masip,
Periodista, escriptor, ex director de l’escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona

On els grans literats embasten una pàgina d’imatges, Xavier Soler n’embasta tres. La seva narrativa vol significar que el món consisteix en un sol i mateix batec; que hi ha amistat universal entre els homes; que els morts conviuen amb els vius, perquè la mor no és més que una altra font de metàfores per a explicar l’univers.
L’autor narra en el mateix to: les catàstrofes, els amors, els fets màgics i la còmica realitat.
Es d’agrair la publicació d’aquesta novel·la,  en aquest temps que els escriptors (molts mediàtics), en general es limiten a redactar malament, perquè tot i que es diuen escriptors, ignoren quina cosa és aquest verb intransitiu “escriure”
Crec que la literatura de Xavier Soler és la resposta secular i profunda contra tots els fonamentalismes de sexe, país, classe i religió. Amb el seu llibre aconsegueix que la cultura sigui el regne de la llibertat i la literatura el de la paraula. Coneix el propi idioma (jo he après molt llegint-lo), que és necessari com accés a totes les demés ensenyances universals, un idioma que vola per sí mateix i serveix de pont. Una novel·la formidable.
Lluïsa Cabré
Logopeda clínica

Com passa sovint amb els empedreïts de la lectura, La Muntanya del Cardenal  d’en Xavier Soler m’ha dut el record d’un relat de Salvador Espriu: Miratge a Citerea, on aquest autor ens hi presenta Carlota, que acaba de sortir d’un pensionat per a noies. Miratge a Citerea és una divagació d’un miratge ocorregut a Citerea, que com es pot suposar és un terreny mític, imaginari. Com també ho és La Muntanya del Cardenal. 
El personatge de l’Eusebi brilla amb llum pròpia en aquesta novel·la escrita amb la fluïdesa d’un llenguatge col·loquial, al qual no li falta un rerefons reflexiu. L’Eusebi és un pescador com els que ja no n’hi ha, un lliurepensador en estat salvatge, un savi en estat natural que viu la vida salvatge, la mateixa que voldria viure el nostre protagonista, ofegat per les vicissituds del nacionalcatolicisme de la època.

Teresa Costa Gramunt
Escriptora