Revista de prensa

Entrevista Diari de Vilanova (10-12-10)
Diari de Tarragona (abril 2011)


Ara o mai
Entendre el teu planeta i la urgència d’actuar
De Xavier Soler
Traducció de Pere Guixà
Un doctor en geologia exposa el crit d’alerta de la ciència des
del seu refugi al Pirineu
Xavier Soler ens parla, des de l’experiència personal, sobre la
necessitat d’entendre el planeta per estar a l’alçada del moment
històric que vivim
Entendre el planeta per sumar-nos a la
revolució de l’Ara o mai.
Amb aquest llibre, trobem en Xavier Soler una
veu propera que ens parla sobre el canvi
climàtic, des de l’experiència professional i
personal: expert en geologia i medi ambient,
resumeix els milions d’anys d’evolució del nostre
planeta, dibuixa el repte climàtic a què ens
enfrontem i es fa ressò del crit d’alerta de la
ciència: Ara o mai.
De manera senzilla alhora que revolucionària,
l’obra ens mostra que Terra té una història, que
hauríem de conèixer, d’uns 4.500 milions
d’anys. Els humans només fa uns 200.000 anys
que vam aparèixer, però hi tenim una relació
apassionant i
transformadora
Xavier Soler
Nneix a Vilanova i la Geltrú el 1945 en una família
dedicada a la fabricació i comercialització de
productes per a l’agricultura i la ramaderia. Va narrar
l’univers particular d’aquella petita ciutat industrial,
abocada a la mar, a la novel·la La muntanya del
Premsa Angle Editorial 615374039 / restrada@angleeditorial.com
Cardenal.
Doctor en Ciències Geològiques i màster en Hidrogeologia, ha treballat en l’estudi de
la dinàmica de les aigües subterrànies mitjançant isòtops radioactius, i també en el
camp de la geologia ambiental, els recursos hídrics i l’ordenació i planificació del
territori.
És també diplomat en disseny i arquitectura naval per l’Institut de Tecnologia Marina
de Stanford (EUA) i és molt conegut, a casa nostra i a l’estranger, pels seus projectes i
construccions de vaixells, una constant al llarg de la seva vida. Els seus dissenys han
obtingut diversos guardons i ha construït quatre velers només amb les seves mans.
Un cop jubilat ha continuat navegant, viatjant i treballant en tota mena de projectes. Es
tracta, segons declara, de dedicar les darreres energies a fer entendre, a qui el vulgui
escoltar, el greu problema que tenim al davant, i enfocar la recta final sense perdre el
sentit de responsabilitat.
La veu d’un constructor
Doctor en ciències geològiques i guardonat pel disseny de velers que ha construit amb
les seves pròpies mans, Xavier Soler es pot descriure en una sola paraula com a
constructor. Ell mateix va buscar la ubicació ideal i va edificar el lloc que havia somiat
per a retirar-se, al Pirineu francès, “per evadir-me d’un excés de civilització i eliminar el
greix acumulat al cervell”, escriu al primer capítol del llibre. Des d’aquesta casa
distanciada del lloc on va ser profesor universitari, dona forma a un llibre que el
redimeix de “mantenir-me en l’escepticisme i no pas situar-me del tot en l’acció
responsable, que és l’únic que ara mateix ens podrà ajudar”.
… i una mica de la seva experiència com a professor universitari
«D’aquells anys docents, me n’he quedat tan sols algunes restes del meu cadàver de
professor estimat, que m’han servit per no oblidar allò essencial en qualsevol relat que
pretengui transmetre coneixement. Són aquestes:
1. Les coses més essencials passen gairebé sempre desapercebudes.
2. Res no s’aprèn sense que desperti prèviament alguna emoció.
3. Tots els coneixements són als llibres, però no hi ha cap llibre que expliqui com es
potencien les ganes de descobrir- los.
4. El saber és sempre parcial i fragmentari; cada cosa que sabem ens obre noves
preguntes.
5. El mateix llenguatge és ben sovint el primer enemic del coneixement, de la mateixa
manera que la veritat és la primera víctima de la guerra o del poder en general.
6. A pesar de la famosa frase de Napoleó sobre el poder de la paraula enfront de
l’espasa, cap llibre, per ell mateix, ha aconseguit canviar el món, si bé molts llibres han
ajudat a assenyalar un camí.»
Premsa Angle Editorial 615374039 / restrada@angleeditorial.com
Les claus del llibre (alguns fragments il·lustratius)
Entendre el planeta Terra, com l’hem tractat i els motius de la
situació actual
L’evolució del planeta
«¿Com ha pogut evolucionar tant de temps aquest planeta blau, tan ple d’aigua i de
vida i tan buit d’intel·ligència? Podem donar dues respostes a aquesta pregunta,
incòmoda per a molta gent. La resposta més amable ens la brinda la ciència: la Terra
ha evolucionat sense nosaltres com ho ha fet sempre, mitjançant transformacions del
món de la física, de la química i de la biologia, cap a una complexitat més gran de la
matèria d’acord amb el refredament progressiu de l’univers. L’altra resposta pots
donar-la tu mateix, vist el panorama general: la Terra ha evolucionat perfectament
sense nosaltres, almenys pel que fa a la biosfera, precisament gràcies a la nostra
absència. Pots triar entre totes dues respostes, segons els teus interessos i
conviccions.»
Prendre consciència de com hem actuat els darrers anys
«En els darrers cinquanta anys hem alterat greument els fràgils equilibris ecològics del
planeta i, per revertir aquests canvis, caldrà pensar i actuar globalment, transformar de
manera responsable els sistemes econòmics i assumir noves formes de vida per a la
humanitat. I fer-ho està a les nostres mans. Es tracta, ni més ni menys, que de seguir
habitant aquest planeta en unes condicions humanes dignes de ser viscudes.»
L’any abans de la pandèmia: un pas cap al desconegut
«No sé si ho recordes, perquè han passat massa coses en molt poc temps i la
memòria acostuma a amagar sempre les pitjors, però el 2019 va ser un any terrible
que va marcar el primer pas evident cap al desconegut, l’inevitable o l’irreversible,no
sé ben bé com dir-ho. El nostre vell i pacient planeta de l’oxigen i l’aigua, cansat de
tantes agressions, va començar a exhibir el que encara no coneixíem del seu caràcter.
Les temperatures hivernals van superar en desenes de graus els registres històrics;
les restes de l’huracà Dorian, després d’arrasar les Bahames, van arribar a la
Mediterrània convertides en una gota freda i van provocar aiguats mai no vistos fins
aleshores; el continent australià va esdevenir un braser gegantí i a la selva amazònica
el foc va destruir milions d’hectàrees... però el pitjor d’aquest primer any bíblic no van
ser el foc ni l’aigua, dos elements apreciats pels grecs, sinó un cop més la dèria
humana d’ignorar-los.»
La primera pandèmia global
«Tard o d’hora l’apocalipsi havia d’arribar. Ho havien advertit moltes vegades les
trompetes de l’Organització Mundial de la Salut i les de molts científics del grup
d’experts de l’ONU per al canvi climàtic. La propagació de pandèmies figurava a la
llista de riscos del canvi climàtic global, juntament amb la degradació d’ecosistemes i
la desaparició de moltes espècies. A més a més, feia ben poc temps havien aparegut
dos gèrmens de coronavirus especialment greus: la síndrome respiratòria aguda
Premsa Angle Editorial 615374039 / restrada@angleeditorial.com
(SARS) l’any 2002, i la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS) el 2012, les
quals ja havien provocat milers de morts a l’Àsia.»
Entendre el canvi climàtic, una emergència
Una acció política ineficaç
«La manca d’una acció política internacional clara i unànime sobre la reducció
d’emissions de gasos d’efecte hivernacle —com demostraven, una rere l’altra, totes les
cimeres sobre el clima— ens ha conduït finalment a una situació d’emergència
climàtica que ja està afectant greument el nostre futur immediat. Entendre com
funciona la Terra, el seu clima i els humans, és comprendre també la gravetat del
problema i la nostra urgència d’actuar.»
Els negacionistes
«La temptació negacionista forma part de la naturalesa humana. Negar la realitat
adversa és un mecanisme que emprem de manera recurrent. El cervell, ja ho hem dit,
està al servei exclusiu de la supervivència. També els cervells de les grans empreses
transnacionals, els lobbies del petroli i el sistema financer treballen incansablement per
a la seva supervivència. A fi i efecte que sobrevisquin els seus guanys, neguen els
efectes devastadors de la crema de combustibles fòssils i les recomanacions del Grup
Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Els arguments dels
negacionistes es fonamenten en la complexitat del clima global i en els canvis climàtics
continus que ha patit el planeta. La frase «el clima sempre canvia» és l’argument
principal que utilitzen. La qual cosa és absolutament certa, tal com hem vist, sempre
que hi afegim que nosaltres no hem assistit a la majoria dels canvis climàtics del
passat, i que el canvi climàtic actual és, en la major part, responsabilitat exclusiva del
model energètic basat en els combustibles fòssils. Els negacionistes també
argumenten que les emissions de CO2 ja haurien d’haver provocat una elevació de les
temperatures molt superior a l’observada, però obliden sempre la funció de regulació
que han dut a terme la vegetació i especialment l’aigua i els organismes oceànics, la
qual està arribant a la fi, com tants científics que col·laboren amb l’IPCC posen de
manifest en els darrers informes d’aquest organisme.»
La salut
«Ja fa temps que l’Organització Mundial de la Salut adverteix sobre l’afectació
profunda que el canvi climàtic té, i sobretot tindrà, en la salut de les persones. Als
milions de morts que està provocant la contaminació de l’aire per les nostres
emissions, caldria afegir-hi els que provoquen les onades de calor i els fenòmens
meteorològics extrems, que s’agreujaran força en el futur. Cal considerar, a més a
més, els efectes indirectes de la fam i l’escassetat d’aliments provocades per la pèrdua
de collites a causa de sequeres i inundacions. I, finalment, els de la transmissió de
malalties víriques com a conseqüència de la degradació progressiva de tots els
ecosistemes. A banda de la crisi global que ha desfermat la pandèmia de la Covid-19,
de la qual parlarem, hi ha un augment alarmant de malalties infeccioses a Europa a
mesura que augmenta la calor i la varietat de mosquits, paparres i altres insectes
capaços de transmetre patògens.»
Premsa Angle Editorial 615374039 / restrada@angleeditorial.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Entradas (Atom)